CENTRE JUVENIL

Una nova sinergia social de referència

En col·laboració amb: Hannes Monserez / Jebbe Houttekier / Katarzyna Jegorow

El principal objectiu d’aquest projecte és la sinergia social que ajudarà els joves a adaptar-se a una vida millor. És important incloure en el projecte, no només l’arquitectura, sinó tot el sistema social ampliat de Rojm, els habitants de Mechelen (Bèlgica).

L’edifici dóna un valor afegit al lloc, no només per als joves que utilitzen l’espai interior, sinó també per a les persones que viuen a prop. La façana té un nou llenguatge canviant la simetria existent mitjançant l’extracció del concepte-parc a l’edifici. La idea “De negatiu a positiu” ha estat l’essència del procés per crear una nova referència del lloc.

La naturalesa és un personatge principal d’aquest projecte, perquè és important que els joves creen un ambient nou i bo. Tot el sistema està vinculat a l’entorn verd.

Els nens i els joves tenen el sentit de tenir el seu propi espai, que només està disponible per a ells. El fet que l’observació no sigui directa, simplement visual, fa que els joves se sentin més lliures. Una altra manera de fer que la vida que es mantingui després dels estudis sigui més fàcil per a la joventut és començar una vida independent vivint en apartaments per compte propi.

No obstant això, els joves tenen la sensació de tenir el seu propi espai i una mena d’aïllament dels altres. Amb aquestes petites intervencions, els dos grups tenen una sensació de seguretat.

LA INFRAESTRUCTURA COM A ESPAI PÚBLIC

En la ubicació especificada hi ha un concepte de desenvolupament d’estacionament subterrani.

Com la idea del nostre projecte és transformar el negatiu en punts positius, decidim utilitzar un espai per a nosaltres mateixos (per exemple, espai polivalent per a exposicions, esdeveniments, etc.).

Per això, hem decidit exposar l’entrada d’una forma més amigable. També volíem posar més llum. Gràcies a això, utilitzem el espai al mateix temps, no només per al rendiment, sinó també per a l’entreteniment i l’oci.

Molt important per a les consideracions de CPTED era preservar un sentit de la privacitat. Joves, adaptant el complex de ROJM EXTENDIDO a les seves pròpies necessitats, donant-li la seva privacitat. Per tant, tot el control ha de ser el més subtil possible. L’aplicació indirecta de les mesures, com el control visual o la capacitat d’oferir treball als joves al centre (a la cafeteria, com a tutors dels grups més joves) poden responsabilitzar-los. Una altra forma d’adaptar-se a l’entorn dels joves és començar una vida independent vivint en habitatges amb un tutor.

La prevenció del delicte és difícil d’aconseguir de manera sutil, de manera que els joves no se senten observats. Si l’observació fos molt visible, els joves se sentien com a presoners, controlats, observats, no desitjats i etiquetats. És molt important per a la comunitat que viu a l’àrea, relacionar-se amb els joves, identificats inicialment amb el crim a la ciutat. Així es proposen: espais semiprivats, transparents, grans forats que permeten una visió de l’interior, però sense accés directe, col·locant tot l’esport en un nivell inferior, de manera que les persones puguin veure els joves.

This post is also available in: