TRICENTENARI

Com podem redefinir la noció d’identitat en l’era de la globalització? Sembla que en comptes d’una imatge estàtica o una identitat absoluta, les identitats del nostre temps són un concepte molt dinàmic que s’assimila i reacciona constantment entre sí. D’aquesta manera arribem a la identitat de Catalunya a través d’una lent alternativa, un diàleg constant entre Urbanus (extern) i ETSALS (coneixedor), creant noves inspiracions i conseqüències no planificades al final del procés de disseny.

Catalunya és un petit estat amb molts segles d’història que ha realitzat moltes accions per preservar la seva identitat durant els últims 300 anys. La identidad del pabelló divideix les dues grans places actuals, recuperant l’antiga plaça que hi havia el 1714 i mostrant l’evolució de la bóveda catalana d’arc romà. El nou pabelló genera un nou punt de trobada en la ciutat, un lloc de congregació i intercanvi que albergarà diverses activitats que mostren la identitat catalana.

L’espai es va configurar mitjançant un sistema d’abstracció tradicional de bóveda catalana. Amb l’ús de petits trossos de bambú en una estructura de forma cohesiva s’arriben a aconseguir grans distàncies. La naturaleaa cohesiva d’aquest sistema redeix la necesitat d’apuntalar l’estructura, i això elimina la necessitat de suports temporals. També permet la creació d’una estructura transversal amb un gruix de només 10 mm, utilitzant peces estàndard de bambú, produïdes industrialment i portades des de Xina. Aquest tipus de sistema de construcció comparteix similituts amb les estructures conceptuals de les torres com “construcció cohesiva” en la que diferents individus s’uneixen per a una finalitat comuna.

This post is also available in: