Laura Bueno, Glòria Sanya & Franc Bueno, Cerdanyola del Vallès (2014)

Obra: Aina

Entenc la gènesi de l’art com la convergència del caos que prové de tot allò que és intangible, en un element perceptible pels sentits. La unió entre la desorganització generada per la complexitat que envolta dues raons humanes, la de l’artista i la de l’espectador.

L’artista té la màgica capacitat de materialitzar el seu jo: les seves vivències, el seu estat d’ànim, la seva manera de ser… I tot allò que l’ha influenciat per arribar a originar el que ara percebem passa a formar part de l’espectador, del seu jo. Alhora, la creació està formada per la subjectivitat dels sentits de l’admirador i per la connexió que aquest té amb l’obra. D’aquesta manera podem entendre l’art no només com l’element corpori que el conforma, sinó també com un flux abstracte que va d’una ment a una altra ment, a una altra ment… Com si nosaltres i la Clàudia, i totes les persones que formen part de la nostra influència, estiguéssim dins del quadre, però existint en un pla diferent, impalpable, invisible.

Aquest cop la màgia encara és més gran, perquè sabem que el nostre record i el de la Clàudia és, en part, compartit. Nosaltres ja formàvem part del seu passat quan va materialitzar la seva essència dins d’aquesta obra i ella formava part del nostre quan vam connectar amb el seu quadre. La Clàudia ha tingut l’habilitat de recollir tots aquests residus, totes aquestes parts efímeres (les pors, els gustos, l’amor…) i unir-les en un espai etern. Personalment, sento una gran admiració per aquesta aptitud. Ella va transformar aquest caos en una mirada, en un rostre, en una expressió que és ara, dia a dia, testimoni del que ens passa.

Els quadres de la Clàudia tenen una quarta dimensió essencial, la qual també és etèria: la vida de la persona, el rostre de la qual es troba dins la tela. Aina podria ser el seu nom, una paraula que connecta dos espais llunyans. Seduïda pels seus ulls des d’un primer instant, em va transportar a l’Índia on la imagino descalça, la cara bruta, corrent, plena de vida… Però també a vegades trista, fràgil, amb por… I m’identifico amb ella com si em pogués veure reflectida en la seva vida. Aina significa “mirall” en hindi i expressa amb força la meva percepció de l’art.

Gràcies Clàudia.

This post is also available in: